Les freqüents imatges emeses a la televisió de l’arribada d’immigrants africans a les costes espanyoles resulten tan esfereïdores que és inevitable sentir un calfred en mirar unes cares on la por i la fam es reflecteixen com en un espill.
Aquestes persones, perquè això són malgrat que la deshumanització que provoca la reiteració de les imatges ens permeta canviar de canal o, fins i tot, seguir amb l’àpat pertinent com si assistírem a la darrera ficció cinematogràfica de moda, posen en perill les seves vides i la supervivència de les seves famílies per creuar una línia imaginària anomenada frontera que el Primer Món ha decidit que separe els rics dels pobres.
Els ciutadans del Tercer Món porten al coll el jou del lloc de naixement, pel que es veuen obligats a apostar la vida travessant fronteres per tal d’accedir a uns privilegis (oportunitats laborals, assistència social...) que els habitants dels països rics rebem des dels bolquers, el que ens fa creure amb la major sobergueria que ens pertanyen de manera natural.
Però ficar un peu a l’altra banda de la línia no és l’únic escull a superar. En arribar als països desenvolupats passen a formar part d’una contesa que els obliga a lluitar contra la falta d’oportunitats, la desigualtat i la injustícia provocades pel color de la pell o els trets diferenciats. Aleshores no són només immigrants sinó que passen a ser immigrants il•legals, una condició de la qual resulta difícil escapolir-se malgrat que aquest terme mai hauria de definir a una persona.
Per què al Primer Món li resulta tan difícil comprendre que la procedència de les persones no hauria de condicionar la supervivència? Per què al món desenvolupat territorialitzem els recursos bàsics i neguem l’accés al proïsme? Que reflexionen aquells als que els fa tanta mandra veure aquestes imatges repetides a les televisions si no farien el mateix que els nostres veïns africans si les seves famílies es moriren per depauperació.
NATÀLIA GRAULLERA. VALENCIÀ SUPERIOR.
13/12/08
3/12/08
El meu ofici
Quan dic que sóc educadora infantil la gent,"en general”, respon amb un “Ah!” tan insípid.. . que m'agradaria exclamar:
On més podria lligar llaços als cabells, ajustar cinturons i veure tots els dies una desfilada de modes? On encara que em vestira de la mateixa manera, em dirien com sóc de guapa? En quin lloc m'abraçarien un muntó de templats jovenets dient que em volen? On és una tan important que fins li ha de netejar els mocs a l'estrela de la desfilada? En quin treball oblidaria les meues penes perquè he d'atendre un muntó de cocos, arraps i cors afligits? Qui rep més flors, somriures i besos que jo diàriament? On més podria guiar en l'escriptura de les primeres lletres, una maneta que potser algun dia escriga un llibre?En quin altre lloc em farien retrats gratis? On les meues paraules causarien tanta sorpresa com per a deixar el que s'està fent? On pots veure en primera fila l'execució de grans obres d'art? En quin altre lloc vessaria plors per haver de donar per acabat un any de relacions felices? En quin treball quan faltes dos dies et reben amb els braços oberts?
Aquesta és la millor manera que tinc d'explicar quin és el meu treball, és així com jo em sent quan "vaig al col·le”.
Mª José Romero
On més podria lligar llaços als cabells, ajustar cinturons i veure tots els dies una desfilada de modes? On encara que em vestira de la mateixa manera, em dirien com sóc de guapa? En quin lloc m'abraçarien un muntó de templats jovenets dient que em volen? On és una tan important que fins li ha de netejar els mocs a l'estrela de la desfilada? En quin treball oblidaria les meues penes perquè he d'atendre un muntó de cocos, arraps i cors afligits? Qui rep més flors, somriures i besos que jo diàriament? On més podria guiar en l'escriptura de les primeres lletres, una maneta que potser algun dia escriga un llibre?En quin altre lloc em farien retrats gratis? On les meues paraules causarien tanta sorpresa com per a deixar el que s'està fent? On pots veure en primera fila l'execució de grans obres d'art? En quin altre lloc vessaria plors per haver de donar per acabat un any de relacions felices? En quin treball quan faltes dos dies et reben amb els braços oberts?
Aquesta és la millor manera que tinc d'explicar quin és el meu treball, és així com jo em sent quan "vaig al col·le”.
Mª José Romero
24/10/08
LUIS LANDERO: La ficción de la literatura
Ja ha començat "Dies de Literatura", el cicle literari de l'agenda cultural de l'Ajuntament de Sagunt, i ho ha fet a lo gran perquè l'apertura ha estat a càrrec de Luis Landero.
Luis Landero (Alburquerque, Badajoz, 1948) fill d’una família llauradora
extremenya, va emigrar a Madrid a finals de la dècada dels cinquanta. Va acabar
els seus estudis de Filologia Hispànica en la Universitat Complutense. Una
vegada llicenciat va donar classes de literatura en l’Institut Calderón de la Barca.
En 1995 és contractat com a professor en la Universitat de Yale on va impartir
un curs de literatura espanyola. Landero és un dels grans narradors de la
literatura espanyola contemporània. L’aparició de la seua primera novel·la
Juegos de la edad tardía publicada en 1989, va ser un esdeveniment en el món
de les lletres i va rebre una extraordinària acollida per part de la crítica i del
públic. A més va ser guardonada amb el Premi de la Crítica i el Nacional de
Literatura per la seua perícia narrativa i pel seu univers literari verdaderament
enlluernador. També ha publicat les novel·les Caballeros de fortuna (1994),
l’assaig Entre líneas: el cuento o la vida, el llibre d’articles ¿Cómo le corto el
pelo, caballero? i les novel·les El mágico aprendiz y Hoy, Júpiter. (de la pàgina de l'Ajuntament).
ENTRE LÍNEAS:el cuento o la vida.
29/5/08
VENT D’ALMANSA
AUTOR: JOSEP FRANCO
EDITORIAL: BROMERA
EDITORIAL: BROMERA
En primer lloc, Vent d’Almansa és una novel.la que permet al lector conéixer la història d’una guerra que va ocórrer de veritat. Durant tota la novel.la es parla de la guerra de Successió a la corona hispànica, és a dir, des de la mort de Carles II sense descendència fins a la guerra en el nostre terreny entre Maulets i Botiflers.
Aquesta obra, per tant, és històrica; però, també ens relata la història personal i biogràfica d’un xiquet , Marc Peris, que passa de ser un ignorant a un astut home, que té sentiments d’amor per una xica cega, Beatriu Claver i, sobretot, sabrà qui és el seu verdader pare. Ell s’assabentà per Rafael Rodríguez (Harca), que ell no era el seu verdader pare, sinó que son pare era Vicent Mulet (capellà de Gata). Harca li va donar una explicació, la qual consistia en què ell i Teresa (mare de Marc) varen fer vore a tot el poble, regne...que era el seu pare per a evitar-li problemes al capellà de Gata. Si la Inquisició o els Botiflers ho hagueren sabut, l’hagueren cremat en la foguera...La mare de Marc el necessitava al seu costat i la causa dels maulets també, pèrquè el paper que el frare va desenvolupar era molt important. Per això, Rafael Rodríguez escampà que Teresa esperava un fill seu. Aquest home era maulet i va ajudar Marc a refer la seua vida, la seua fortuna, a trobar el seu verdader pare, i inclús a venjar-se dels estafadors: Monsieur Charles Apre i Bonifaci Almansa.
Un dels aspectes que menys m’ha agradat de la novel.la ha sigut la traïció consentida per Minerva Monraval, Charles Apre i Bonifaci Almansa a Marc per a culpar-lo de l’assassinat d’Onofre Cabrera. D’altra banda, Charles Apre quan s’assabentà de la noticia que Bonifaci havia assassinat els seus mateixos pares...va morir fulminat per un cobriment de cor. Bonifaci va anar a la presó, però va eixir prompte en llibertat perquè es va oferir com un dels assassins del general Basset.
Al marge d’això, la novel.la m’ha agradat molt perquè l’amistat entre els personatges principals sempre està present i és sincera; i, sobretot, el millor de la novel.la és la intriga freqüent que hi ha fins al final. També hem de destacar la valentia de Rafael i Marc d’anar al castell de Castellví com espies maulets.
Per finalitzar, aquesta obra està molt bé perquè la història personal de Marc Peris està relatada en un context històric que va ocórrer de veritat en la nostra societat valenciana. La divisió entre els dos bàndols (maulets i botiflers) està present en tota la novel.la. Al final hi ha un apartat on es conta tot el context històric que està molt resumit i molt bé, que permet al lector conéixer la història d’una guerra i les seues conseqüències tan negatives per a la societat valenciana; ja que una vegada va guanyar la guerra Felip V, va eliminar per la força els furs, els privilegis, els usos i costums dels valencians, i va prohibir la llengua, imposant als nostres avantpassats la llengua castellana. Les coses canviaren molt tant a nivell territorial, administratiu, social, econòmic i cultural, però l’odi cap aquest monarca fou important, doncs, qui no ha sentit o ha vist el retrat d’aquest monarca a l’inrevés a Xàtiva? Encara que alguns valencians l’odiaren pel que féu, uns altres pensaren que es féu justícia guanyant ell la guerra, perquè el rei Carles II, mort sense descendència, va deixar-lo en el seu testament com a monarca successor de la monarquia hispànica.
Francisco Demetrio Oriola Martí.
Aquesta obra, per tant, és històrica; però, també ens relata la història personal i biogràfica d’un xiquet , Marc Peris, que passa de ser un ignorant a un astut home, que té sentiments d’amor per una xica cega, Beatriu Claver i, sobretot, sabrà qui és el seu verdader pare. Ell s’assabentà per Rafael Rodríguez (Harca), que ell no era el seu verdader pare, sinó que son pare era Vicent Mulet (capellà de Gata). Harca li va donar una explicació, la qual consistia en què ell i Teresa (mare de Marc) varen fer vore a tot el poble, regne...que era el seu pare per a evitar-li problemes al capellà de Gata. Si la Inquisició o els Botiflers ho hagueren sabut, l’hagueren cremat en la foguera...La mare de Marc el necessitava al seu costat i la causa dels maulets també, pèrquè el paper que el frare va desenvolupar era molt important. Per això, Rafael Rodríguez escampà que Teresa esperava un fill seu. Aquest home era maulet i va ajudar Marc a refer la seua vida, la seua fortuna, a trobar el seu verdader pare, i inclús a venjar-se dels estafadors: Monsieur Charles Apre i Bonifaci Almansa.
Un dels aspectes que menys m’ha agradat de la novel.la ha sigut la traïció consentida per Minerva Monraval, Charles Apre i Bonifaci Almansa a Marc per a culpar-lo de l’assassinat d’Onofre Cabrera. D’altra banda, Charles Apre quan s’assabentà de la noticia que Bonifaci havia assassinat els seus mateixos pares...va morir fulminat per un cobriment de cor. Bonifaci va anar a la presó, però va eixir prompte en llibertat perquè es va oferir com un dels assassins del general Basset.
Al marge d’això, la novel.la m’ha agradat molt perquè l’amistat entre els personatges principals sempre està present i és sincera; i, sobretot, el millor de la novel.la és la intriga freqüent que hi ha fins al final. També hem de destacar la valentia de Rafael i Marc d’anar al castell de Castellví com espies maulets.
Per finalitzar, aquesta obra està molt bé perquè la història personal de Marc Peris està relatada en un context històric que va ocórrer de veritat en la nostra societat valenciana. La divisió entre els dos bàndols (maulets i botiflers) està present en tota la novel.la. Al final hi ha un apartat on es conta tot el context històric que està molt resumit i molt bé, que permet al lector conéixer la història d’una guerra i les seues conseqüències tan negatives per a la societat valenciana; ja que una vegada va guanyar la guerra Felip V, va eliminar per la força els furs, els privilegis, els usos i costums dels valencians, i va prohibir la llengua, imposant als nostres avantpassats la llengua castellana. Les coses canviaren molt tant a nivell territorial, administratiu, social, econòmic i cultural, però l’odi cap aquest monarca fou important, doncs, qui no ha sentit o ha vist el retrat d’aquest monarca a l’inrevés a Xàtiva? Encara que alguns valencians l’odiaren pel que féu, uns altres pensaren que es féu justícia guanyant ell la guerra, perquè el rei Carles II, mort sense descendència, va deixar-lo en el seu testament com a monarca successor de la monarquia hispànica.
Francisco Demetrio Oriola Martí.
15/5/08
LUIS GARCÍA MONTERO EN SAGUNTO
El próximo día 22 de mayo a las 19h, en el Centro Cívico tendremos el placer de asistir a una lectura poética de LUÍS GARCÍA MONTERO, uno de los poetas españoles que están publicando en la actualidad con más acierto, inteligencia y aceptación.
Disfrutad de sus poemas en la red
COMPLETAMENTE VIERNES
Por detergentes y lavavajillas,
por libros ordenados y escobas en el suelo,
por los cristales limpios, por la mesa
sin papeles,
libretas ni bolígrafos,
por los sillones sin periódicos,
quien se acerque a mi casa
puede encontrar un día
completamente viernes.
Como yo me lo encuentro
cuando salgo a la calle
y está la catedral
tomada por el mundo de los vivos
y en el supermercado
junio se hace botella de ginebra,
embutidos y postre,
abanico de luz en el quiosco
de la floristería,
ciudad que se desnuda completamente viernes.
Así mi cuerpoque se hace memoria de tu cuerpo
y te presiente
en la inquietud de todo lo que toca,
en el mando a distancia de la música,
en el papel de la revista,
en el hielo deshecho
igual que se deshace una mañana
completamente viernes.
Cuando se abre la puerta de la calle,
la nevera adivina lo que supo mi cuerpo
y sugiere otros títulos para este poema:
completamente tú,
mañana de regreso,
el buen amor,
la buena compañía.
Del poemario "Completamente viernes"
Del poemario "Completamente viernes"
16/4/08
ACERCARNOS A LA CHINA ACTUAL DE LA MANO DE LA INTRIGA
"EL OJO DE JADE" de Wei Liang, Siruela 232 págs.
Wei Liang , escritora que formó parte del movimiento democrático estudiantil de la Universidad de Pekín, nos explica como es China en la actualidad con la creación de un personaje Mei, una mujer detective que abre una agencia de detectives en pleno centro de Pekín. Las cosas están cambiando en China, y Mei es un ejemplo al atreverse a optar por un trabajo de hombres en una sociedad que está dominada por los hombres. La búsqueda de un jade de la dinastía Han, robado durante la Revolución Cultural, es el motivo que le sirve a la autora para adentrarse en la realidad de China con los cambios que se están produciendo en ella. En el desarrollo de la investigación, Mei tendrá que enfrentarse a la historia de su país y a su propia familia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
