Les freqüents imatges emeses a la televisió de l’arribada d’immigrants africans a les costes espanyoles resulten tan esfereïdores que és inevitable sentir un calfred en mirar unes cares on la por i la fam es reflecteixen com en un espill.
Aquestes persones, perquè això són malgrat que la deshumanització que provoca la reiteració de les imatges ens permeta canviar de canal o, fins i tot, seguir amb l’àpat pertinent com si assistírem a la darrera ficció cinematogràfica de moda, posen en perill les seves vides i la supervivència de les seves famílies per creuar una línia imaginària anomenada frontera que el Primer Món ha decidit que separe els rics dels pobres.
Els ciutadans del Tercer Món porten al coll el jou del lloc de naixement, pel que es veuen obligats a apostar la vida travessant fronteres per tal d’accedir a uns privilegis (oportunitats laborals, assistència social...) que els habitants dels països rics rebem des dels bolquers, el que ens fa creure amb la major sobergueria que ens pertanyen de manera natural.
Però ficar un peu a l’altra banda de la línia no és l’únic escull a superar. En arribar als països desenvolupats passen a formar part d’una contesa que els obliga a lluitar contra la falta d’oportunitats, la desigualtat i la injustícia provocades pel color de la pell o els trets diferenciats. Aleshores no són només immigrants sinó que passen a ser immigrants il•legals, una condició de la qual resulta difícil escapolir-se malgrat que aquest terme mai hauria de definir a una persona.
Per què al Primer Món li resulta tan difícil comprendre que la procedència de les persones no hauria de condicionar la supervivència? Per què al món desenvolupat territorialitzem els recursos bàsics i neguem l’accés al proïsme? Que reflexionen aquells als que els fa tanta mandra veure aquestes imatges repetides a les televisions si no farien el mateix que els nostres veïns africans si les seves famílies es moriren per depauperació.
NATÀLIA GRAULLERA. VALENCIÀ SUPERIOR.
13/12/08
3/12/08
El meu ofici
Quan dic que sóc educadora infantil la gent,"en general”, respon amb un “Ah!” tan insípid.. . que m'agradaria exclamar:
On més podria lligar llaços als cabells, ajustar cinturons i veure tots els dies una desfilada de modes? On encara que em vestira de la mateixa manera, em dirien com sóc de guapa? En quin lloc m'abraçarien un muntó de templats jovenets dient que em volen? On és una tan important que fins li ha de netejar els mocs a l'estrela de la desfilada? En quin treball oblidaria les meues penes perquè he d'atendre un muntó de cocos, arraps i cors afligits? Qui rep més flors, somriures i besos que jo diàriament? On més podria guiar en l'escriptura de les primeres lletres, una maneta que potser algun dia escriga un llibre?En quin altre lloc em farien retrats gratis? On les meues paraules causarien tanta sorpresa com per a deixar el que s'està fent? On pots veure en primera fila l'execució de grans obres d'art? En quin altre lloc vessaria plors per haver de donar per acabat un any de relacions felices? En quin treball quan faltes dos dies et reben amb els braços oberts?
Aquesta és la millor manera que tinc d'explicar quin és el meu treball, és així com jo em sent quan "vaig al col·le”.
Mª José Romero
On més podria lligar llaços als cabells, ajustar cinturons i veure tots els dies una desfilada de modes? On encara que em vestira de la mateixa manera, em dirien com sóc de guapa? En quin lloc m'abraçarien un muntó de templats jovenets dient que em volen? On és una tan important que fins li ha de netejar els mocs a l'estrela de la desfilada? En quin treball oblidaria les meues penes perquè he d'atendre un muntó de cocos, arraps i cors afligits? Qui rep més flors, somriures i besos que jo diàriament? On més podria guiar en l'escriptura de les primeres lletres, una maneta que potser algun dia escriga un llibre?En quin altre lloc em farien retrats gratis? On les meues paraules causarien tanta sorpresa com per a deixar el que s'està fent? On pots veure en primera fila l'execució de grans obres d'art? En quin altre lloc vessaria plors per haver de donar per acabat un any de relacions felices? En quin treball quan faltes dos dies et reben amb els braços oberts?
Aquesta és la millor manera que tinc d'explicar quin és el meu treball, és així com jo em sent quan "vaig al col·le”.
Mª José Romero
24/10/08
LUIS LANDERO: La ficción de la literatura
Ja ha començat "Dies de Literatura", el cicle literari de l'agenda cultural de l'Ajuntament de Sagunt, i ho ha fet a lo gran perquè l'apertura ha estat a càrrec de Luis Landero.
Luis Landero (Alburquerque, Badajoz, 1948) fill d’una família llauradora
extremenya, va emigrar a Madrid a finals de la dècada dels cinquanta. Va acabar
els seus estudis de Filologia Hispànica en la Universitat Complutense. Una
vegada llicenciat va donar classes de literatura en l’Institut Calderón de la Barca.
En 1995 és contractat com a professor en la Universitat de Yale on va impartir
un curs de literatura espanyola. Landero és un dels grans narradors de la
literatura espanyola contemporània. L’aparició de la seua primera novel·la
Juegos de la edad tardía publicada en 1989, va ser un esdeveniment en el món
de les lletres i va rebre una extraordinària acollida per part de la crítica i del
públic. A més va ser guardonada amb el Premi de la Crítica i el Nacional de
Literatura per la seua perícia narrativa i pel seu univers literari verdaderament
enlluernador. També ha publicat les novel·les Caballeros de fortuna (1994),
l’assaig Entre líneas: el cuento o la vida, el llibre d’articles ¿Cómo le corto el
pelo, caballero? i les novel·les El mágico aprendiz y Hoy, Júpiter. (de la pàgina de l'Ajuntament).
ENTRE LÍNEAS:el cuento o la vida.
29/5/08
VENT D’ALMANSA
AUTOR: JOSEP FRANCO
EDITORIAL: BROMERA
EDITORIAL: BROMERA
En primer lloc, Vent d’Almansa és una novel.la que permet al lector conéixer la història d’una guerra que va ocórrer de veritat. Durant tota la novel.la es parla de la guerra de Successió a la corona hispànica, és a dir, des de la mort de Carles II sense descendència fins a la guerra en el nostre terreny entre Maulets i Botiflers.
Aquesta obra, per tant, és històrica; però, també ens relata la història personal i biogràfica d’un xiquet , Marc Peris, que passa de ser un ignorant a un astut home, que té sentiments d’amor per una xica cega, Beatriu Claver i, sobretot, sabrà qui és el seu verdader pare. Ell s’assabentà per Rafael Rodríguez (Harca), que ell no era el seu verdader pare, sinó que son pare era Vicent Mulet (capellà de Gata). Harca li va donar una explicació, la qual consistia en què ell i Teresa (mare de Marc) varen fer vore a tot el poble, regne...que era el seu pare per a evitar-li problemes al capellà de Gata. Si la Inquisició o els Botiflers ho hagueren sabut, l’hagueren cremat en la foguera...La mare de Marc el necessitava al seu costat i la causa dels maulets també, pèrquè el paper que el frare va desenvolupar era molt important. Per això, Rafael Rodríguez escampà que Teresa esperava un fill seu. Aquest home era maulet i va ajudar Marc a refer la seua vida, la seua fortuna, a trobar el seu verdader pare, i inclús a venjar-se dels estafadors: Monsieur Charles Apre i Bonifaci Almansa.
Un dels aspectes que menys m’ha agradat de la novel.la ha sigut la traïció consentida per Minerva Monraval, Charles Apre i Bonifaci Almansa a Marc per a culpar-lo de l’assassinat d’Onofre Cabrera. D’altra banda, Charles Apre quan s’assabentà de la noticia que Bonifaci havia assassinat els seus mateixos pares...va morir fulminat per un cobriment de cor. Bonifaci va anar a la presó, però va eixir prompte en llibertat perquè es va oferir com un dels assassins del general Basset.
Al marge d’això, la novel.la m’ha agradat molt perquè l’amistat entre els personatges principals sempre està present i és sincera; i, sobretot, el millor de la novel.la és la intriga freqüent que hi ha fins al final. També hem de destacar la valentia de Rafael i Marc d’anar al castell de Castellví com espies maulets.
Per finalitzar, aquesta obra està molt bé perquè la història personal de Marc Peris està relatada en un context històric que va ocórrer de veritat en la nostra societat valenciana. La divisió entre els dos bàndols (maulets i botiflers) està present en tota la novel.la. Al final hi ha un apartat on es conta tot el context històric que està molt resumit i molt bé, que permet al lector conéixer la història d’una guerra i les seues conseqüències tan negatives per a la societat valenciana; ja que una vegada va guanyar la guerra Felip V, va eliminar per la força els furs, els privilegis, els usos i costums dels valencians, i va prohibir la llengua, imposant als nostres avantpassats la llengua castellana. Les coses canviaren molt tant a nivell territorial, administratiu, social, econòmic i cultural, però l’odi cap aquest monarca fou important, doncs, qui no ha sentit o ha vist el retrat d’aquest monarca a l’inrevés a Xàtiva? Encara que alguns valencians l’odiaren pel que féu, uns altres pensaren que es féu justícia guanyant ell la guerra, perquè el rei Carles II, mort sense descendència, va deixar-lo en el seu testament com a monarca successor de la monarquia hispànica.
Francisco Demetrio Oriola Martí.
Aquesta obra, per tant, és històrica; però, també ens relata la història personal i biogràfica d’un xiquet , Marc Peris, que passa de ser un ignorant a un astut home, que té sentiments d’amor per una xica cega, Beatriu Claver i, sobretot, sabrà qui és el seu verdader pare. Ell s’assabentà per Rafael Rodríguez (Harca), que ell no era el seu verdader pare, sinó que son pare era Vicent Mulet (capellà de Gata). Harca li va donar una explicació, la qual consistia en què ell i Teresa (mare de Marc) varen fer vore a tot el poble, regne...que era el seu pare per a evitar-li problemes al capellà de Gata. Si la Inquisició o els Botiflers ho hagueren sabut, l’hagueren cremat en la foguera...La mare de Marc el necessitava al seu costat i la causa dels maulets també, pèrquè el paper que el frare va desenvolupar era molt important. Per això, Rafael Rodríguez escampà que Teresa esperava un fill seu. Aquest home era maulet i va ajudar Marc a refer la seua vida, la seua fortuna, a trobar el seu verdader pare, i inclús a venjar-se dels estafadors: Monsieur Charles Apre i Bonifaci Almansa.
Un dels aspectes que menys m’ha agradat de la novel.la ha sigut la traïció consentida per Minerva Monraval, Charles Apre i Bonifaci Almansa a Marc per a culpar-lo de l’assassinat d’Onofre Cabrera. D’altra banda, Charles Apre quan s’assabentà de la noticia que Bonifaci havia assassinat els seus mateixos pares...va morir fulminat per un cobriment de cor. Bonifaci va anar a la presó, però va eixir prompte en llibertat perquè es va oferir com un dels assassins del general Basset.
Al marge d’això, la novel.la m’ha agradat molt perquè l’amistat entre els personatges principals sempre està present i és sincera; i, sobretot, el millor de la novel.la és la intriga freqüent que hi ha fins al final. També hem de destacar la valentia de Rafael i Marc d’anar al castell de Castellví com espies maulets.
Per finalitzar, aquesta obra està molt bé perquè la història personal de Marc Peris està relatada en un context històric que va ocórrer de veritat en la nostra societat valenciana. La divisió entre els dos bàndols (maulets i botiflers) està present en tota la novel.la. Al final hi ha un apartat on es conta tot el context històric que està molt resumit i molt bé, que permet al lector conéixer la història d’una guerra i les seues conseqüències tan negatives per a la societat valenciana; ja que una vegada va guanyar la guerra Felip V, va eliminar per la força els furs, els privilegis, els usos i costums dels valencians, i va prohibir la llengua, imposant als nostres avantpassats la llengua castellana. Les coses canviaren molt tant a nivell territorial, administratiu, social, econòmic i cultural, però l’odi cap aquest monarca fou important, doncs, qui no ha sentit o ha vist el retrat d’aquest monarca a l’inrevés a Xàtiva? Encara que alguns valencians l’odiaren pel que féu, uns altres pensaren que es féu justícia guanyant ell la guerra, perquè el rei Carles II, mort sense descendència, va deixar-lo en el seu testament com a monarca successor de la monarquia hispànica.
Francisco Demetrio Oriola Martí.
15/5/08
LUIS GARCÍA MONTERO EN SAGUNTO
El próximo día 22 de mayo a las 19h, en el Centro Cívico tendremos el placer de asistir a una lectura poética de LUÍS GARCÍA MONTERO, uno de los poetas españoles que están publicando en la actualidad con más acierto, inteligencia y aceptación.
Disfrutad de sus poemas en la red
COMPLETAMENTE VIERNES
Por detergentes y lavavajillas,
por libros ordenados y escobas en el suelo,
por los cristales limpios, por la mesa
sin papeles,
libretas ni bolígrafos,
por los sillones sin periódicos,
quien se acerque a mi casa
puede encontrar un día
completamente viernes.
Como yo me lo encuentro
cuando salgo a la calle
y está la catedral
tomada por el mundo de los vivos
y en el supermercado
junio se hace botella de ginebra,
embutidos y postre,
abanico de luz en el quiosco
de la floristería,
ciudad que se desnuda completamente viernes.
Así mi cuerpoque se hace memoria de tu cuerpo
y te presiente
en la inquietud de todo lo que toca,
en el mando a distancia de la música,
en el papel de la revista,
en el hielo deshecho
igual que se deshace una mañana
completamente viernes.
Cuando se abre la puerta de la calle,
la nevera adivina lo que supo mi cuerpo
y sugiere otros títulos para este poema:
completamente tú,
mañana de regreso,
el buen amor,
la buena compañía.
Del poemario "Completamente viernes"
Del poemario "Completamente viernes"
16/4/08
ACERCARNOS A LA CHINA ACTUAL DE LA MANO DE LA INTRIGA
"EL OJO DE JADE" de Wei Liang, Siruela 232 págs.
Wei Liang , escritora que formó parte del movimiento democrático estudiantil de la Universidad de Pekín, nos explica como es China en la actualidad con la creación de un personaje Mei, una mujer detective que abre una agencia de detectives en pleno centro de Pekín. Las cosas están cambiando en China, y Mei es un ejemplo al atreverse a optar por un trabajo de hombres en una sociedad que está dominada por los hombres. La búsqueda de un jade de la dinastía Han, robado durante la Revolución Cultural, es el motivo que le sirve a la autora para adentrarse en la realidad de China con los cambios que se están produciendo en ella. En el desarrollo de la investigación, Mei tendrá que enfrentarse a la historia de su país y a su propia familia.
3/3/08
CARME MIQUEL A L CP FPA "MIGUEL HERNÁNDEZ"
LA MEL I LA FEL
La mel i la fel narra unes històries personals que l'autora situa en la comarca de la Marina Alta, a les acaballes del segle XIX. Les experiències vitals de les protagonistes, mare i filla, constitueixen un cant a la vida i són els eixos centrals de un relat que ens mostra un món d'emocions, de rivalitats i de lluita per la supervivència expressades des de la quotidianitat dels quefers i els costumsun poble. Com a escenari que els sosté, hi trobarem el paisatge de la Marina amb l'omnipresència del Montgó, que en aquesta novel&183;la esdevé personatge. Una barreja equilibrada de realisme i de pensament màgic ens endinsa en un món de llegenda i d'autenticitat alhora. El llenguatge, que combina la rica parla popular de la zona i la prosa poètica, atrapa el lector des de la primera pàgina. ( resenya de UNILIBRO).
| MIQUEL, CARME | ||
| Tandem Edicions | ||
DEMÁ, DIA 4 DE MARÇ AL CENTRE DE FPA "MIGUEL HERNÁNDEZ" DE SAGUNT, TINDREM EL PLAER D'ESCOLTAR A CARME MIQUEL, ESCRIPTORA I DOCENT, QUE DINS DELS ACTES PROGRAMATS PER A LA CELEBRACIÓ DEL 8 DE MARÇ, DIA DE LA DONA, ENS FARÀ UNA APROXIMACIÓ A LA IMPLICACIÓ SOCIAL DE LES DONES.
BIBLIOGRAFIA:
L'AMENAÇA DE LES GRUES. Ed. Bromera 2007
LA MEL I LA FEL. Tandem Edicions 2005
UNS PAPERS EN UNA CAPSA. Bromera 2000
AIGUA EN CISTELLA. Ed. Bromera 2001
MURMURIS I CRITS. Tandem Edicions 2002
A CAU D'ORELLA: CARTES A ROSER.Tandem Edicions 1998
24/2/08
EL ARDOR DE LA SANGRE
IRÈNE NÉMIROVSKY (Kiev,1903- Auschwitz, 1942) autora de "Suit francesa", la novela que en el año 2004 provocó un verdadero fenómeno cultural al contarnos la história de la huida de la burguesía francesa ante la invasión alemana de Francia durante la Segunda Guerra Mundial, nos sorprende nuevamente con "El ardor en la sangre", otra de las novelas inéditas de la Némirovsky.
Si, "Suit francesa" permaneció durante 60 años en el interior de una maleta, su nueva novela ha estado durante años perdida entre los papeles de su primer editor. El descubrimiento se trataba de treinta hojas de líneas apretadas, un manuscrito descubierto en el IMEC y ahora publicado, gracias al trabajo de recuperación de sus biógrafos Olivier Philopponat y Patrick Lienhardt.
Estamos ante una novela intimista que nos traslada a una villa de provincias francesa en los años 30. En un lugar en el que "nunca pasa nada" Silvio el narrador espera la muerte ,observando la vida que pasa a su lado ya que él, , a sus sesenta años, sin mujer, ni hijos ni fortuna, ya no espera nada , pero una muerte trágica altera la tranquilidad de la villa destapando los secretos del pasado.
16/2/08
DE TOT COR
ANDREU MARTÍ, EL MESTRE DE LA NOVE·LA NEGRA, S'ENDINSA EN EL MÓN DE LA PREMSA ROSA.
DE TOT COR. ANDREU MARTÍ
ED. BROMERA
BARCELONA, 14 de febrer (EUROPA PRESS)
'De tot cor' és una novel·la negra ambientada en el món de la premsa rosa. L'assassinat d'un famós periodista de la premsa del cor desencadena la trama de la novel·la de Martín.
El llibre és ple d'elements irònics i escrit com una "crítica mordaç" al món de la premsa rosa. El seu autor ha destacat que ha decidit abordar el tema "per indignació", fent art a partir "del fem", referint-se a la premsa rosa actual.
El jurat del premi Alfons el Magnànim, un dels més prestigiosos en llengua catalana i que està impulsat per la Diputació de València, ha destacat la "personalitat i estil propi" de l'obra, així com "la seva estructura ambiciosa" que alterna diverses veus narratives amb un llenguatge i uns diàlegs que fan avançar la història "amb habilitat".
L'editorial Bromera també ha publicat el llibre 'La nit que Wendy va aprendre a volar', amb la qual Andreu Martín va aconseguir el premi Bancaixa de narrativa juvenil el 2006.AQUESA SETMANA RECOMANEM LA NOVEL·LA NEGRA PER A GAUDIR DE LA LECTURA. A LA RED PODEU TROBAR TOTES LES NOVEL·LES D'AQUEST GÈNERE A LA LLIBRERIA "NEGRA Y CRIMINAL" DE BARCELONA.
10/2/08
EL CURIOSO INCIDENTE DEL PERRO A MEDIANOCHE
"Una novela conmovedora, verosímil y muy divertida." Oliver Sacks
"Soberbia. Mark Haddon escribe con sabiduría y sentido del humor." Ian McEwan
"Excepcional. Al mirar a través de los ojos de Christopher, vemos el mundo con mayor claridad y nos comprendemos mejor a nosotros mismos. ¿Qué más se puede pedir a un libro?" The Sunday Telegraph
«No pierdan la oportunidad de mirar el mundo a través de sus ojos» El Periódico
«Un narrador absolutamente singular» Territorios
«Obra perfecta» Caballo Verde
«Reflexiones de una belleza y una profundidad inusuales» Babelia
«Páginas llenas de ternura» El Cultural
«Un libro apasionante» Blanco y Negro Cultural
El curioso incidente del perro a medianoche de Mark Haddon
ed. Narrativa Salamandra
1/2/08
L'ANY DE SIMONE DE BEAUVOIR
Aquest any es commemora el centenari del naixement de l’escriptora francesa Simone de Beauvoir, i és per això que pensem que seria una bona oportunitat per a rellegir les seues obres o per acostar-nos a elles per primera vegada.
Simone de Beauvoir(França, 1908-1986) Novel·lista francesa existencialista i feminista. Fins a 1943 va ser professora de filosofia. Després de conèixer Jean Paul Sartre en
23/1/08
EN CARTELERA
En l'actualitat tenim a les nostres sales cinematogràfiques dues pel·lícules basades en altres dues obres literàries de dos grans escriptors contemporanis: "El amor en los tiempos del cólera" de Gabriel García Márquez, y "Expiación, más allá de la pasión" basada en l'obra de "Expiación" de Ian McEwan.
Nosaltres recomanem, des d'aquest blog de biblioteca, la lectura de les novel·les tant, per la seua qualitat literària, com per l'interés que sempre suposa llegir el text on s'han basat les versions cinematogràfiques.
"EL AMOR EN LOS TIEMPOS DEL CÓLERA" Gabriel García Márquez. Editorial Bruguera, 1985
El amor en los tiempos del cólera es una novela que el premio Nobel colombiano Gabriel García Márquez publicó en 1985. La novela narra la vida de tres personajes a principios del siglo XX en una ciudad costera que, por las descripciones, parece ser Cartagena de Indias. Esta es una historia de amor con una prosa impecable, al mejor estilo del Nobel.
La obra comienza con la muerte de Jeremías de Saint-Amour, un emigrante haitiano amigo del doctor Juvenal Urbino, uno de los protagonistas de la historia. El fallecimiento de su amigo causa en el doctor Urbino un fuerte sentimiento de que su muerte se aproxima, como una premonición. La evoca el mismo día de su trágico final, recordando el día de su niñez en que su padre le recuerda que llegado a cierta edad, al morir, ni sus hijos lo iban a recordar con la edad de su muerte.
Su esposa, Fermina Daza, fue su acompañante incondicional durante unos 50 años de un matrimonio transformado por la paciencia de vivir juntos tantos años, pues Fermina se casó con Juvenal llena de dudas. Después de la muerte del doctor Urbino en un episodio caracterizado por el estilo literario de Gabriel García Márquez, se presenta ante la viuda Florentino Ariza,un hombre enamorado de Fermina desde hacía cincuenta años, cuando él era joven y ella solo una niña que iba al colegio.
Ambos entablan una relación puramente escrita, que luego se ve truncada por el padre de Fermina, quien al descubrir el romance en que su hija se veía envuelta hace que emprenda un largo viaje de "olvido" hacia la casa de unos parientes en otro pueblo. Pero aún así, y gracias al telégrafo, los jóvenes logran mantenerse en contacto. Al pasar el tiempo y los años, su padre decide que ha llegado el momento del regreso, y es cuando Fermina al regresar y caminando por las calles de su pueblo se encuentra con Florentino; descubre que en realidad no era el hombre idealizado por ella en sus cartas de amor, por lo que lo rechaza y al tiempo conoce a Juvenal Urbino y se casa con él.
Florentino Ariza, al borde del suicidio, es enviado por su madre a viajar y en ese viaje descubre su sexualidad, que procuraba mantener intacta guardando su virginidad para Fermina, por lo que a partir de ese momento empieza a tener aventuras con incontables y distintas mujeres, pero sin lograr olvidar a Fermina.
El tiempo pasa, y los sorprende siendo ancianos. Al morir Juvenal, Florentino se presenta en la casa de Fermina para declararle su amor incondicional. Comienza a surgir entre ellos una amistad renovada y madura, hasta que Florentino invita a Fermina a un viaje en barco, donde redescubren un nuevo significado a la vida. http://es.wikipedia.org/wiki/El_amor_en_los_tiempos_del_cólera
Su esposa, Fermina Daza, fue su acompañante incondicional durante unos 50 años de un matrimonio transformado por la paciencia de vivir juntos tantos años, pues Fermina se casó con Juvenal llena de dudas. Después de la muerte del doctor Urbino en un episodio caracterizado por el estilo literario de Gabriel García Márquez, se presenta ante la viuda Florentino Ariza,un hombre enamorado de Fermina desde hacía cincuenta años, cuando él era joven y ella solo una niña que iba al colegio.
Ambos entablan una relación puramente escrita, que luego se ve truncada por el padre de Fermina, quien al descubrir el romance en que su hija se veía envuelta hace que emprenda un largo viaje de "olvido" hacia la casa de unos parientes en otro pueblo. Pero aún así, y gracias al telégrafo, los jóvenes logran mantenerse en contacto. Al pasar el tiempo y los años, su padre decide que ha llegado el momento del regreso, y es cuando Fermina al regresar y caminando por las calles de su pueblo se encuentra con Florentino; descubre que en realidad no era el hombre idealizado por ella en sus cartas de amor, por lo que lo rechaza y al tiempo conoce a Juvenal Urbino y se casa con él.
Florentino Ariza, al borde del suicidio, es enviado por su madre a viajar y en ese viaje descubre su sexualidad, que procuraba mantener intacta guardando su virginidad para Fermina, por lo que a partir de ese momento empieza a tener aventuras con incontables y distintas mujeres, pero sin lograr olvidar a Fermina.
El tiempo pasa, y los sorprende siendo ancianos. Al morir Juvenal, Florentino se presenta en la casa de Fermina para declararle su amor incondicional. Comienza a surgir entre ellos una amistad renovada y madura, hasta que Florentino invita a Fermina a un viaje en barco, donde redescubren un nuevo significado a la vida. http://es.wikipedia.org/wiki/El_amor_en_los_tiempos_del_cólera
"EXPIACIÓN" de Ian McEwan ed. Anagrama
Expiación - Ian McEwan: En la gran casa de campo de la familia Tallis todo parece fluir con apacible elegancia en el día más caluroso del verano de 1935. Pero el oído atento percibirá sutiles notas disonantes, una creciente tensión que estallará después de que Cecilia, la hija mayor de los Tallis, salga empapada de una fuente, vestida solamente con su ropa interior, mientras Robbie, el brillante hijo de la criada y protegido de la familia Tallis, la contempla... Un libro prodigioso, que va abriéndose como un juego de cajas chinas y que contiene muchas novelas: una romántica historia de amor imposible, una durísima narración de guerra y la novela que dentro de la novela escribe uno de los personajes. McEwan ha escrito su obra maestra. http://www.lecturalia.com/libro/10684/expiacion17/1/08
...OIGO CONSTELACIONES:EXISTES. CREO EN TÍ. ERES. ME BASTA
(Fotografía de Ángel González, cedida a "EL País" por Santos Cirilo)
...Oigo constelaciones: existes.
Creo en tí.
Eres.
Me basta.
Así termina uno de los poemas más bellos de Ángel González, el poeta de Oviedo que, el sábado día 12 de enero, falleció a la edad de 82 años.
La muerte se lo llevó como hace casí siempre, demasiado pronto, porque el poeta todavía tenía muchas palabra que "decirnos", y como él sólo sabía decirlas: con sus versos.
Desde este lugar, queremos darle las gracias por habernos hecho sentir con sus poemas la emoción de lo bien hecho, la belleza de las palabras.
Ángel González permanece vivo, porque cada vez que leamos uno de sus poemas, él nos lo leerá en siléncio.
...Oigo constelaciones: existes.
Creo en tí.
Eres.
Me basta.
Así termina uno de los poemas más bellos de Ángel González, el poeta de Oviedo que, el sábado día 12 de enero, falleció a la edad de 82 años.
La muerte se lo llevó como hace casí siempre, demasiado pronto, porque el poeta todavía tenía muchas palabra que "decirnos", y como él sólo sabía decirlas: con sus versos.
Desde este lugar, queremos darle las gracias por habernos hecho sentir con sus poemas la emoción de lo bien hecho, la belleza de las palabras.
Ángel González permanece vivo, porque cada vez que leamos uno de sus poemas, él nos lo leerá en siléncio.
10/1/08
DESPUÉS DE "LOS PILARES DE LA TIERRA". KEN FOLLETT
UN MUNDO SIN FIN
Desde la publicación de Los pilares de la Tierra en 1989 millones de lectores de Ken Follett a lo largo de todo el mundo han esperado ansiosamente este libro. El momento ha llegado.
Un mundo sin fin está ambientado en la misma ciudad de Kingsbridge, dos siglos después de la construcción de su majestuoso templo gótico. La catedral y el priorato vuelven a formar la base de esta magnífica historia de amor y de odio, de ambición y de venganza, con el fondo amenazador de la Peste Negra que aniquiló a la mitad de la población europea.
Intriga, asesinatos, hambruna, plagas y guerras. Un retrato admirable del mundo medieval y una novela extraordinaria que aporta una nueva dimensión a la ficción histórica.
*Otros artículos relacionados con Kenn Follett
El País. Edición impresa; Cultura
Opinión de Follett sobre sus primeros libros. (El País. Ediciones impresas; Cultura)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
