AUTOR: JOSEP FRANCO
EDITORIAL: BROMERA
EDITORIAL: BROMERA
En primer lloc, Vent d’Almansa és una novel.la que permet al lector conéixer la història d’una guerra que va ocórrer de veritat. Durant tota la novel.la es parla de la guerra de Successió a la corona hispànica, és a dir, des de la mort de Carles II sense descendència fins a la guerra en el nostre terreny entre Maulets i Botiflers.
Aquesta obra, per tant, és històrica; però, també ens relata la història personal i biogràfica d’un xiquet , Marc Peris, que passa de ser un ignorant a un astut home, que té sentiments d’amor per una xica cega, Beatriu Claver i, sobretot, sabrà qui és el seu verdader pare. Ell s’assabentà per Rafael Rodríguez (Harca), que ell no era el seu verdader pare, sinó que son pare era Vicent Mulet (capellà de Gata). Harca li va donar una explicació, la qual consistia en què ell i Teresa (mare de Marc) varen fer vore a tot el poble, regne...que era el seu pare per a evitar-li problemes al capellà de Gata. Si la Inquisició o els Botiflers ho hagueren sabut, l’hagueren cremat en la foguera...La mare de Marc el necessitava al seu costat i la causa dels maulets també, pèrquè el paper que el frare va desenvolupar era molt important. Per això, Rafael Rodríguez escampà que Teresa esperava un fill seu. Aquest home era maulet i va ajudar Marc a refer la seua vida, la seua fortuna, a trobar el seu verdader pare, i inclús a venjar-se dels estafadors: Monsieur Charles Apre i Bonifaci Almansa.
Un dels aspectes que menys m’ha agradat de la novel.la ha sigut la traïció consentida per Minerva Monraval, Charles Apre i Bonifaci Almansa a Marc per a culpar-lo de l’assassinat d’Onofre Cabrera. D’altra banda, Charles Apre quan s’assabentà de la noticia que Bonifaci havia assassinat els seus mateixos pares...va morir fulminat per un cobriment de cor. Bonifaci va anar a la presó, però va eixir prompte en llibertat perquè es va oferir com un dels assassins del general Basset.
Al marge d’això, la novel.la m’ha agradat molt perquè l’amistat entre els personatges principals sempre està present i és sincera; i, sobretot, el millor de la novel.la és la intriga freqüent que hi ha fins al final. També hem de destacar la valentia de Rafael i Marc d’anar al castell de Castellví com espies maulets.
Per finalitzar, aquesta obra està molt bé perquè la història personal de Marc Peris està relatada en un context històric que va ocórrer de veritat en la nostra societat valenciana. La divisió entre els dos bàndols (maulets i botiflers) està present en tota la novel.la. Al final hi ha un apartat on es conta tot el context històric que està molt resumit i molt bé, que permet al lector conéixer la història d’una guerra i les seues conseqüències tan negatives per a la societat valenciana; ja que una vegada va guanyar la guerra Felip V, va eliminar per la força els furs, els privilegis, els usos i costums dels valencians, i va prohibir la llengua, imposant als nostres avantpassats la llengua castellana. Les coses canviaren molt tant a nivell territorial, administratiu, social, econòmic i cultural, però l’odi cap aquest monarca fou important, doncs, qui no ha sentit o ha vist el retrat d’aquest monarca a l’inrevés a Xàtiva? Encara que alguns valencians l’odiaren pel que féu, uns altres pensaren que es féu justícia guanyant ell la guerra, perquè el rei Carles II, mort sense descendència, va deixar-lo en el seu testament com a monarca successor de la monarquia hispànica.
Francisco Demetrio Oriola Martí.
Aquesta obra, per tant, és històrica; però, també ens relata la història personal i biogràfica d’un xiquet , Marc Peris, que passa de ser un ignorant a un astut home, que té sentiments d’amor per una xica cega, Beatriu Claver i, sobretot, sabrà qui és el seu verdader pare. Ell s’assabentà per Rafael Rodríguez (Harca), que ell no era el seu verdader pare, sinó que son pare era Vicent Mulet (capellà de Gata). Harca li va donar una explicació, la qual consistia en què ell i Teresa (mare de Marc) varen fer vore a tot el poble, regne...que era el seu pare per a evitar-li problemes al capellà de Gata. Si la Inquisició o els Botiflers ho hagueren sabut, l’hagueren cremat en la foguera...La mare de Marc el necessitava al seu costat i la causa dels maulets també, pèrquè el paper que el frare va desenvolupar era molt important. Per això, Rafael Rodríguez escampà que Teresa esperava un fill seu. Aquest home era maulet i va ajudar Marc a refer la seua vida, la seua fortuna, a trobar el seu verdader pare, i inclús a venjar-se dels estafadors: Monsieur Charles Apre i Bonifaci Almansa.
Un dels aspectes que menys m’ha agradat de la novel.la ha sigut la traïció consentida per Minerva Monraval, Charles Apre i Bonifaci Almansa a Marc per a culpar-lo de l’assassinat d’Onofre Cabrera. D’altra banda, Charles Apre quan s’assabentà de la noticia que Bonifaci havia assassinat els seus mateixos pares...va morir fulminat per un cobriment de cor. Bonifaci va anar a la presó, però va eixir prompte en llibertat perquè es va oferir com un dels assassins del general Basset.
Al marge d’això, la novel.la m’ha agradat molt perquè l’amistat entre els personatges principals sempre està present i és sincera; i, sobretot, el millor de la novel.la és la intriga freqüent que hi ha fins al final. També hem de destacar la valentia de Rafael i Marc d’anar al castell de Castellví com espies maulets.
Per finalitzar, aquesta obra està molt bé perquè la història personal de Marc Peris està relatada en un context històric que va ocórrer de veritat en la nostra societat valenciana. La divisió entre els dos bàndols (maulets i botiflers) està present en tota la novel.la. Al final hi ha un apartat on es conta tot el context històric que està molt resumit i molt bé, que permet al lector conéixer la història d’una guerra i les seues conseqüències tan negatives per a la societat valenciana; ja que una vegada va guanyar la guerra Felip V, va eliminar per la força els furs, els privilegis, els usos i costums dels valencians, i va prohibir la llengua, imposant als nostres avantpassats la llengua castellana. Les coses canviaren molt tant a nivell territorial, administratiu, social, econòmic i cultural, però l’odi cap aquest monarca fou important, doncs, qui no ha sentit o ha vist el retrat d’aquest monarca a l’inrevés a Xàtiva? Encara que alguns valencians l’odiaren pel que féu, uns altres pensaren que es féu justícia guanyant ell la guerra, perquè el rei Carles II, mort sense descendència, va deixar-lo en el seu testament com a monarca successor de la monarquia hispànica.
Francisco Demetrio Oriola Martí.
